Presentació de «Les hores noves», de Julià Guillamon

El Museu de la Vida Rural acollirà, el pròxim divendres 26 de maig a les 18.30 h, la presentació del llibre Les hores noves, de l’escriptor Julià Guillamon, editat per Anagrama.

L’acte comptarà amb la participació de l’autor i serà presentat pel també escriptor Joan Rendé.

Sinopsi

Les hores noves és un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i bèsties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, de cases de pagès buides i habitades, dels fenòmens atmosfèrics i dels canvis que es produeixen al paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi.

Pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relació amb la natura. En un parell de generacions, la introducció extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al món. Julià Guillamon observa, explica, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camèlia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la història de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbúcies. El món potser no és com voldríem, però el que tenim té un valor immens.

«Ens ensenya que no hi ha vida petita per a una mirada intel·ligent» (Guillem Frontera).

«Hi ha moments que sembla un món de gent veïna de Sinera. També hi ha moments, molts, de Lucreci, en el De rerum natura. Pla, Carner i Ruyra els veig com si es tractés d’una marca al front o una piga al coll heretada d’un avi!» (Henar Morera).

Autor

Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és autor de Les cuques, publicat en aquesta col·lecció el 2020, que ha establert un lligam nou entre natura, cultura i memòria: «Sense ser una obra de divulgació científica no li manca rigor; és un preciós i singular relat de la seva vivència amb les cuques, que m’ha tornat a la infantesa» (Juli Mauri, cap de Conservació i Coneixement del Zoo de Barcelona). El llibre forma part d’una seqüència sobre el valor terapèutic de la paraula iniciat amb Travessar la riera (2017) i que culmina amb Les hores noves. Guillamon ha tractat també el món urbà postindustrial als llibres de narrativa La Moràvia (2011), El barri de la plata (2018) i La fàbrica de gel (2020); l’assaig sobre els inicis de la boxa Jamás me verá nadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca (2014), i La ciutat interrompuda (2001, recuperat en una edició revisada i augmentada per Llibres Anagrama el 2019), una referència dels estudis d’història cultural: «En general, els crítics sembla que t’hagin llegit en un quiròfan. T’analitzen com un producte de la tradició, algú que hi va introduint millores tècniques. Això és angoixant. Guillamon llegeix al carrer i al metro» (Eduardo Mendoza).