TROS DE DONA és un projecte de recerca engegat pel Museu Terra l’any 2021 amb l’objectiu de transformar el propi relat i representar les dones de l’exposició permanent en igualtat de condicions. Un treball conjunt realitzat amb una quarantena de dones de l’entorn més proper que evidencia que el relat etnològic posa el focus en les tasques materials i productives, eclipsant aquelles vitals i imprescindibles com són les tasques reproductives. Conclusió que va portar a engegar l’exposició temporal TROS DE DONA, la qual es pot visitar al Museu Terra de l’Espluga de Francolí fins al 15 de setembre i que també derivarà en la implementació de canvis a l’exposició permanent.

Tros de dona. Com repensar el relat d’un museu perquè sigui igualitari pretén fer un acte d’honestedat i de visibilització del procés de creació de TROS DE DONA, enfocat a que els relats dels nostres museus representin la diversitat de la nostra societat i que ens ajudin a pensar i a entendre com ens narrem, qui som i com podem millorar les nostres vides de manera col·lectiva.

Catalina Gayà Morlà, cap de projecte.

Doctora en Comunicació i professora Lectora Serra Hunter del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB) i investigadora de ‘Xahrazad. Grup de pensament i acció narrativa a Cultura i Comunicació’ de la UAB, Catalina Gayà Morlà és actualment professora del màster del Departament i també del grau. Fins al 2020, va ser consultora de la UOC al màster de Noves Narratives i professora de Mirada i Mètode al màster de Periodisme Literari de la UAB. Ha dirigit l’Estudi sobre les percepcions al voltant de les violacions masclistes i la igualtat entre els joves de 14 a 18 anys per a l’Institut Balear de la Dona; i El rumor de la memòria, projecte participatiu comunitari del Museu Marítim de Mallorca. Ha codirigit Dona’m la Mar projecte del Museu Marítim de Barcelona al voltant de com incorporar les dones als seus discursos. Té més de 20 anys d’experiència com a periodista a diferents països. És autora, entre d’altres, d’El mar és el teu mirall (2017, Llibres del K.O) i coautora d’Ulisses és nom de dona. Un relat no oficial del mar (MMB-Diputació de Barcelona, 2021). 

Laia Seró Moreno, cap de metodologia.

Des del Periodisme i l’Etnografia, Laia Seró Moreno (1992) aborda temàtiques socials des de la perspectiva de la literatura documenta. És editora web del diari ARA i Investigadora de ‘Xahrazad, Grup de pensament i acció narrativa en Cultura i Comunicació’. Llicenciada en Periodisme per la UAB i Màster en Antropologia i Etnografia a la Universitat de Barcelona (UB), ha estat membre del col·lectiu de reporterisme SomAtents i també ha participat i codirigit investigacions socials amb perspectiva de gènere  per a institucions com el Museu Marítim de Barcelona (Dona’m la Mar, sobre com incorporar les dones als seus discursos i proposta pedagògica), el Museu Marítim de Mallorca (jornades participatives i museografia), l’Institut Balear de la Dona (‘Estudi sobre les percepcions al voltant de les violacions masclistes i la igualtat entre els joves de 14 a 18 anys’) i el Museu de la Paraula (Mallorca). 

Judith Ruiz Crosas, cap d’acció comunitària.

Graduada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i havent realitzat el Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia, també a la mateixa universitat, Judith Ruiz Crosas (1995) explora qüestions relacionades amb les arts comunitàries, els Feminismes i el paper de les entitats museístiques com a facilitadores de nous relats al voltant dels reptes contemporanis. Treballa al Servei Educatiu del Museu Episcopal de Vic, des d’on també aborda la incorporació de la perspectiva de gènere dins l’esfera patrimonial i educativa. D’altra banda, ha realitzat diverses formacions en relació a l’agricultura regenerativa i la Permacultura. En aquesta mateixa línia, actualment cursa el Diploma d’Especialització en Sostenibilitat, Ètica Ecològica i Educació Ambiental (UPV – UAM), prestant especial atenció al paper de les arts i les humanitats en la transició ecosocial.