«El meu tatuatge és la terra», de Josep Guinovart

PRORROGADA FINS AL 13 DE SETEMBRE

«El meu tatuatge és la terra» de Josep Guinovart és una producció del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla en aliança amb l’Espai Guinovart d’Agramunt, la Fassina Balanyà i el Monestir de Poblet.

Museu, Fassina i Monestir seran els tres escenaris que acolliran l’obra artística de Guinovart des de l’11 de juliol i fins al 13 de setembre. Tres espais que comparteixen el respecte i l’observació atenta de la natura i una relació especial amb la terra. Una terra entesa com a territori però també com a part essencial de l’ésser humà.

Les obres que acolliran cada un dels tres equipaments es podran visitar en els seus horaris d’obertura al públic. 

L’exposició

A través de l’obra de Guinovart coneixem una memòria rural transformada en art que ens parla dels vincles entre la humanitat i la terra. Un recorregut on es transmeten els valors de la sostenibilitat i que reivindica un món rural que desapareix, potser, irreversiblement. L’exposició fa dialogar estris del mateix museu amb peces pròpies de l’artista que parlen del món rural i que es relacionen amb les seves vivències personals.

«El meu tatuatge és la terra» recrea l’univers que Guinovart va descobrir en arribar a Agramunt, fugint de la guerra. Forques, falçs, trills, ous o blat són elements que formen el llenguatge pictòric d’aquest artista que, lluny de representar la realitat, la presenta amb tots els seus volums i textures, convertint així un modest drap collit de terra en una meravellosa obra d’art.

Josep Guinovart i Bertran

Va néixer a Barcelona el 20 de març de 1927. La seva família paterna és d’origen tarragoní i la materna agramuntina, dualitat geogràfica que es fa present durant tota la seva obra.

De molt jove comença al taller familiar com a pintor de parets, ofici que reivindica posteriorment en alguna de les seves obres. Ingressa a l’Escola de Mestres Pintors, a l’Escola d’Arts i Oficis i a les classes del FAD. L’any 1953, gràcies a una beca de l’Estat francès, marxa a París on coneix a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, seran les seves influències més importants.

El 1954, juntament amb altres artistes, funden l’efímer grup Taüll, que aglutina els creadors de l’avantguarda d’aquells anys. Participa en les biennals hispanoamericanes, de São Paulo (1952 i 1957), Alexandria (1955) i Venècia (1958 i 1962).

En la seva etapa primerenca pinta temes simples de caràcter popular, tractats amb una extraordinària qualitat de dibuix i un sentit sorprenent del color, que més tard adquireixen sovint intenció social. Però a poc a poc va abandonant la representació i configura un nou univers on la matèria i els elements esdevenen el seu llenguatge.