9 mins 29 secs Compartir

Acció | ODS 04. Educació de qualitat

Notícia | El Museu de la Vida Rural, una aula més de les escoles de la Conca de Barberà

Museu de la Vida Rural

En el darrer trimestre de l’any 2020, 645 nens i nenes de la Conca de Barberà s’han beneficiat de la tarifació social del Museu de la Vida Rural i han fet dels nous espais i de les seves activitats educatives una extensió de la seva escola.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En el darrer trimestre de l’any 2020, 645 nens i nenes de la Conca de Barberà s’han beneficiat de la tarifació social del Museu de la Vida Rural i han fet dels nous espais i de les seves activitats educatives una extensió de la seva escola.

5 de febrer de 2021

Les escoles de la Conca de Barberà ja fa temps que consideren el museu com a part del seu projecte educatiu. La tarifació social proposada per la Fundació Carulla com a resposta a la pandèmia de 2020 ha ajudat a superar l’escull que implica en les zones rurals l’alt cost de la mobilitat entre petits municipis. El diàleg constant entre els excepcionals equips docents que estan al capdavant d’aquestes escoles i la proposta d’educació per la sostenibilitat del Museu de la Vida Rural han convertit el museu, durant aquests mesos difícils, en un laboratori d’aprenentatge constant.

En què consisteix la tarifació social?

La tarifació social és una aposta de la Fundació Carulla per ser, més que mai, al costat del món educatiu en el context de crisi i pandèmia que vivim des d’inicis de 2020. Els centres educatius de la Conca de Barberà poden realitzar dues activitats educatives gratuïtes al Museu per nen/a fins al juny de 2021, i les del Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Priorat i Tarragonès) poden gaudir d’una activitat gratuïta per nen/a, així com totes les escoles d’alta complexitat de Catalunya.

Quin era el seu objectiu?

L’objectiu de la tarifació era facilitar que els centres educatius de l’entorn poguessin incorporar les visites presencials al museu com a acció habitual en el seu dia a dia, convertint-lo no només en una aula sinó sobretot en un gran recurs d’aprenentatge significatiu. En paraules de la directora de l’escola Martí i Poch de l’Espluga de Francolí, «el vincle de l’escola amb el museu potencia la simbiosi de les dues parts per obtenir un benefici. Els infants surten de l’aula per introduir-se en l’entorn immediat, on els coneixements estan vius». Això potencia l’aprenentatge i les capacitats de transferència: «l’entorn també es considera comunitat educativa i el Museu de la Vida Rural s’ha convertit en una eina potent per a l’acció educativa de la nostra escola».

 
Escoles que treballen amb l’entorn en clau de sostenibilitat

Aquests centres es caracteritzen per uns claustres de professorat innovadors i dinàmics per als que el treball amb l’entorn cultural i natural és una aposta pedagògica decidida que facilita un aprenentatge vivencial, motivador, significatiu i emocional. El rerefons és sempre el repte de la sostenibilitat i l’agenda 2030 per a construir un futur possible i desitjable.

El diàleg continu entre docents i professionals del museu és un factor clau en el desenvolupament d’aquests projectes i activitats i permet també establir els aprenentatges de l’alumnat. Si bé en els últims cursos l’MVR ja havia agafat una línia educativa en què l’assessorament personalitzat als centres educatius era important, aquesta manera de treballar s’ha acabat d’implementar, accelerada pel fet que han sigut les escoles de proximitat les que han pogut seguir visitant el museu durant la pandèmia. El Museu de la Vida Rural ha esdevingut un espai educatiu complementari a les aules en un context marcat per les limitacions de la pandèmia.

Els nens, nenes i joves han fet activitats al museu que estan estretament relacionades amb els projectes que es desenvolupen durant aquest curs al seu centre escolar. En el cas de la ZER Conca, per exemple, l’exposició «Només d’anada» ha sigut el punt de partida del seu projecte transversal centrat en les arts i les emocions. La temàtica d’aquesta exposició temporal ha inspirat un seguit de pràctiques educatives desenvolupades a la franja horària de Tallers Artístics en què es va treballar el tema de les migracions, els camins, els viatges i la resiliència a través de l’art. Tots els nens i nenes de la ZER han pogut fer la visita dinamitzada a l’exposició «Només d’anada» i a inici de curs els docents van rebre una formació virtual sobre art, educació i resiliència a càrrec de la comissària de l’exposició, Eulàlia Bosch.

L’escola Vedruna de l’Espluga de Francolí, per la seva banda, treballa els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En concret, aquest primer trimestre han fet èmfasi en l’ODS 2: «Fam zero», i tots els nens i nenes de 1r a 6è d’educació primària han participat al joc de la sostenibilitat als nous espais educatius del museu. Durant la setmana del gran recapte d’aliments van treballar aquest ODS a les aules a través del material educatiu de la proposta virtual «Sostenibilitat en joc», combinant així l’activitat educativa presencial i online.

El diàleg constant entre els excepcionals equips docents que estan al capdavant d’aquestes escoles i la proposta d’educació per la sostenibilitat del Museu de la Vida Rural han convertit el museu, durant aquests mesos difícils, en un laboratori d’aprenentatge constant.

 

El projecte interdisciplinari de l’escola Martí Poch també està molt relacionat amb l’Agenda 2030 i les activitats realitzades al museu s’emmarquen dins el pla d’Educació per la Sostenibilitat de l’Escola. L’alumnat de cicle superior i cicle mitjà ja coneix els ODS i sap bé què són. Per a profunditzar-hi, van realitzar l’activitat presencial «Sostenibilitat en joc» al museu, seguint amb el treball iniciat a l’escola.

I d’una forma transversal, l’alumnat de cicle mitjà treballa també els Drets Humans, i per això va realitzar l’activitat «Només d’anada», que gira entorn de l’obra pictòrica de Piero Saccheto i posa la mirada sobre el fet migratori i les dificultats de les persones refugiades arreu del món. Els nens i nenes de cicle inicial van aprofitar aquesta activitat per establir contacte amb el pintor italià i compartir amb ell les seves creacions, la qual cosa dona continuïtat a l’activitat realitzada al museu. Per a conèixer millor l’artista i establir un fil conductor en la realització de noves activitats plàstiques a l’aula han iniciat un intercanvi de cartes escrites i dibuixos.

Segons les paraules de la coordinadora de cicle inicial, «les activitats al Museu, tenen també un abans i un després. En el sentit que es preparen i que un cop fetes al Museu se’ls dona continuïtat a l´escola. Concretament a l’activitat «Jugar amb foc» es va concretar la visita de dos joves químics perquè fessin una xerrada i uns experiments sobre la naturalesa del foc com a energia. També es va realitzar un mural amb un foc de plastilina i uns rètols amb frases que els alumnes havien dit sobre aspectes positius i negatius d´aquest element. En relació amb l’activitat “L’aigua en joc” es va realitzar un article per a la revista El Francolí. I es va aprofitar la sortida per  observar el riu Francolí i veure com de mica en mica la vegetació va tornant a sortir després de la riuada de 2019, i com es van arranjant diferents infraestructures».

Els nens i nenes més petits d’aquesta escola també han pogut participar en les activitats del museu «Jugar amb foc» i «L’aigua en joc». Segons les paraules de les mestres d’educació infantil, en aquestes activitats es fa una veneració de la natura, «perquè ens ensenyen com n’és, de sàvia. Aprenem com s’autoprotegeix. Aprenem com es regenera. Ens produeix sentiments de pena, tristesa quan veiem que es destrueix i més tard amb la reflexió, sorgeixen sentiments d’optimisme al trobar accions i alternatives per protegir-la. Tot això connecta de forma directa amb el projecte d’educació infantil d’aquest curs, “Som natura”».

La direcció d’aquest centre educatiu considera el museu com un recurs inesgotable d’idees, de propostes, de noves reconversions, de noves visions, d’una aposta ferma per l’educació que facilita als docents la seva tasca. Consolida i amplia els objectius de les seves programacions.

 

L’INS El Morell, també s’ha pogut beneficiar de la tarifació social del museu i participa per tercer curs consecutiu en el projecte «Un Museu a l’Aula» (UMA), en el que enguany els i les alumnes de 3r faran una exposició sobre com els projectes que desenvolupen a l’assignatura de tecnologia poden contribuir a assolir els ODS. L’equip d’alumnes impulsor de l’UMA ha pogut ampliar el seu coneixement sobre l’Agenda 2030 gràcies al joc de la sostenibilitat. En l’exposició virtual que estan preparant s’inclouran algunes peces de la col·lecció del museu. Els i les alumnes fan una mirada al passat per seleccionar objectes que ens poden ajudar a imaginar projectes tecnològics més sostenibles.

Durant aquest curs, l’Institut Joan Amigó de l’Espluga se suma al projecte Un Museu a l’Aula amb els projectes de biologia dels i les alumnes de 1r d’ESO. Una visita a l’exposició «Jugar amb foc» va servir d’inspiració als i les alumnes per crear el relat de la seva futura exposició: els nois i noies mostraran éssers vius imaginaris que podrien habitar i sobreviure en un planeta on els ecosistemes estan essent alterats per l’acció humana. Molts d’aquests alumnes ja coneixen el museu, ja que provenen d’escoles de la ZER Poblet i de l’Espluga de Francolí, coneixen l’Agenda 2030 i són conscients dels valors que volen transmetre a través de l’exposició que estan preparant: la preservació de la biodiversitat al planeta Terra i la implicació personal per a protegir-lo, valors presents ens els ODS 13, 14 i 15. 

La possibilitat de realitzar activitats educatives gratuïtes al Museu de la Vida Rural durant aquest primer trimestre i la possibilitat de seguir aprofundint en els ODS a través de la nostra proposta online no només han donat un valor afegit als projectes educatius que es realitzen a les escoles amb els nens i nenes, sinó que els permet relacionar el que es treballa a l’escola amb el món i veure la importància de l’educació per reflexionar i incidir en l’entorn proper. 

Segons l’equip directiu de la ZER Conca, a través de l’escola hem aconseguit també apropar l’acció educativa i cultural del museu a les famílies dels alumnes, en un moment en què la realització d’aquest tipus d’activitats ha disminuït notablement en els entorns familiars. I, sobretot, hem pogut continuar oferint a l’alumnat de zones rurals l’accés a la cultura, minorant les desigualtats que es poden establir amb alumnes d’escoles urbanes.Com a retorn cap al museu, l’escola dona visibilitat a la tasca cultural i educativa del museu en el nostre entorn més proper.

Relacionats