Parlar de decreixement pot generar rebuig en una gran part de la societat. Però, moltes vegades, el que implica és la introducció del sentit comú en la presa de decisions.
La Greta, i moltes altres persones, davant del canvi climàtic, s’empoderen, i reclamen i lluiten per un món millor, socialment i ambientalment més just.
Parlar de decreixement pot generar rebuig en una gran part de la societat. Però, moltes vegades, el que implica és la introducció del sentit comú en la presa de decisions.
11 de desembre de 2021
Un mes abans de la COP 26, realitzada a Glasgow des del 31 d’octubre al 12 de novembre, la Greta Thunberg denunciava 30 anys de bla-bla-bla per part dels polítics, paraules maques que no s’han materialitzat en accions contundents per evitar el canvi climàtic.
L’obra de teatre De què estem parlant mentre no parlem de tota aquesta merda?, de la companyia La Calòrica, amb un inici ben impactant reflexiona sobre la pressió i el mal psicològic, ansietat, estrès i depressió que està generant en els nens i nenes i joves el discurs que tantes vegades s’utilitza en relació amb els problemes ambientals en general i amb el canvi climàtic en concret, ecoansietat se l’anomena. Però la Greta, i moltes altres persones, davant del canvi climàtic, s’empoderen, i reclamen i lluiten per un món millor, socialment i ambientalment més just.
Compartim amb la Greta que hom s’hauria de corresponsabilitzar i treballar per evitar els pitjors escenaris, àmpliament informats i comunicats, sobre el canvi climàtic i tots els seus impactes. Però entenc que moltes vegades és difícil aterrar les idees: per poder entendre de què ens estan parlant i buscar solucions en el nostre dia a dia. I precisament, aquest és el fil argumental del documental 50 GRAUS, un documental de Sicom i Entrepobles estrenat el 28 d’octubre, on dues noies busquen respostes que les ajudin a entendre el canvi climàtic i a saber què poden fer elles per evitar-lo. En aquesta recerca es reuneixen amb persones expertes que les ajuden a entendre que el canvi climàtic és una simptomatologia d’afectacions socials i humanes, ambientals i econòmiques, i quins aspectes influeixen en l’equilibri i sostenibilitat del planeta.
I és en aquest documental on ens plantegen un exemple ben proper per Catalunya, i és la transformació que ha tingut lloc en el Delta de l’Ebre, i com la modificació del litoral i l’avenç del mar està modificant els usos del sòl i provocant, a dia d’avui, el desplaçament de persones en el nostre territori.
Una de les dades que més impacta d’aquest documental la facilita la Marta G. Rivera-Ferre, professora de recerca i autora de l’informe IPCC (2010-2014) que ens explica que entre un 21 i un 37 % de les emissions de gasos hivernacle estan relacionades amb la producció i el consum del sistema alimentari.
No és un tema menor… Són percentatges molt elevats vinculats a una acció de la qual participem cada dia: comprar i menjar; i potser un dels aspectes on a petita escala i de manera directa tenim més capacitat per influir i incidir amb les nostres accions.
Fa sis anys, al novembre de 2015, els estats membres de l’ONU van aprovar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que substituïen els anteriors Objectius del Mil·lenni. L’objectiu dels ODS és promoure el canvi en una mena de cascada d’accions, plantejades o promocionades des de les administracions que fan l’efecte dominó i acaben impregnant tota la societat, i així modificant hàbits i costums, i fent un món millor, més sostenible i més just econòmica i socialment.
Aquesta és la teoria… però en realitat no és un camí fàcil… no és un camí ràpid. Generar un marc legal, i un ambient favorable és el primer pas per poder transformar la societat, per permetre que les persones que volen puguin transformar-la més enllà dels interessos comercials de tantes i tantes empreses.
Fa uns anys es van popularitzar frases com «els petits canvis són poderosos» del Capità Enciam, o el «pensa globalment i actua localment» com a eslògan en el sector ambiental, entre d’altres. Són frases que apel·len directament a l’acció individual, i aquí és on nosaltres podem incidir… perquè tal i com deia Mies Van der Rohe o el minimalisme japonès ens convidaria a fer: Less is more.
Parlar de decreixement pot generar rebuig en una gran part de la societat. Però, moltes vegades, el que implica és la introducció del sentit comú en la presa de decisions.
Des de la compra conscient i ajustada a les nostres necessitats per evitar el malbaratament alimentari fins al consum de productes km 0, de productes de temporada i adequats al clima, tot passant pel consum de productes que no suposin gaires desplaçaments fins arribar a casa nostra (o més aviat la nostra panxa) i que es produeixin amb tècniques ambientalment sostenibles, evitant-ne les llavors transgèniques i els productes químics agressius amb el medi.
I si tenim en compte altres aspectes com el consum elèctric podríem analitzar l’eficiència dels electrodomèstics que tenim a casa o als nostres negocis, el càlcul de consum de kWh i com disminuir-lo, i més en aquests moments en què els preus de l’energia estan disparats. I així podríem fer amb els diferents aspectes de la vida per analitzar la càrrega ambiental per al planeta del nostre estil de vida actual. Tot i que reconec que, dit així, sona com una llosa. Tanmateix, podreu trobar més informació a l’entrada de l’objectiu 12 sobre Consum i producció responsable a la pàgina web del Museu Vidal Rural.
Davant d’aquest objectiu, on més dubtes podem tenir és en l’organització de les ciutats i com disminuir els seus consums així com la generació de CO2. En aquest punt, el Museu Vida Rural ens dona recursos i eines sobre com contribuir amb l’objectiu ODS número 11, per aconseguir que les ciutats siguin més inclusives, segures, resilients i sostenibles. Certes organitzacions urbanístiques i estructurals faciliten una ordenació per comunitats més ajustada a les necessitats per donar accés a tots els serveis de la manera més eficient.
Fa dos anys, la Greta en tenia setze, i ja llavors va criticar i avergonyir els dirigents del món, a la seu de les Nacions Unides, preguntant-los com s’atreveixen a parlar constantment del creixement econòmic quan la gent pateix, la gent mor i els ecosistemes s’estan col·lapsant. Aquí podeu trobar un minut del parlament de la Greta i la seva transcripció.
Ha finalitzat la COP26 de Glasgow, i el discurs bla-bla-bla de la Greta sembla que no ha tingut gaire efecte entre els líders polítics mundials. Després de dues setmanes de cimera, l’objectiu de disminuir el 45 % de gasos efecte hivernacle per al 2030 per no superar els 1,5 graus centígrads d’escalfament del planeta per sobre dels nivells preindustrials l’any 2100, punt acordat a la COP de 2015 a París, queda guardat al calaix. I ens quedem amb un «acord imperfecte» que té com a objectiu les zero emissions per al 2050, i un pla, d’ambició (li diuen), de seguiment dels països que són principals emissors de gasos amb vista a la cimera de l’any vinent a Egipte. L’Anna Pérez, ambientòloga i investigadora de l’IDDRI, analitza aquests acords imperfectes en aquesta entrevista i en aquest vídeo, on, entre d’altres, valora positivament les negociacions i que la COP continuï existint, així com l’exemple del pacte acordat amb Sudàfrica per finançar la seva transició climàtica, però on també es mostra crítica amb la manca de finançament generalitzat perquè els països vulnerables també puguin afrontar la crisi climàtica amb mesures d’adaptació i mitigació, i que es posposi fins al 2023. L’ONU calcula que es necessitaran entre 140.000 i 300.000 milions de dòlars el 2030.
Però qui és l’ONU, l’Anna, la Greta o jo per dir-vos què heu de fer? Només persones o missatges que circulen al nostre voltant, i som cadascuna i cadascú de nosaltres qui decidim amb el nostre criteri a què li donem credibilitat, què ens encaixa i què decidim seguir.
Buscar la sostenibilitat del territori, del nostre dia a dia no és fàcil. Tot el sistema està pensat i dissenyat per fer justament el contrari. Està pensat per créixer, per consumir i és la nostra responsabilitat posar-hi fre, ser conscients, analitzar i fer prevaldre alguns valors en la presa de decisions.
No estem davant d’una crisi humana. Som la crisi… i només nosaltres podem aturar-la.
