6 mins 2 secs Compartir

Memòria | ODS 05. Igualtat de gènere

La regla, la maionesa i la cadira paridora

Museu de la Vida Rural

L’estigmatització de la menstruació és gairebé tan antiga com el mateix fenomen.

Vols saber més coses sobre el tampó?
Segueix a Museu Particular a Twitter i a Instagram!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’estigmatització de la menstruació és gairebé tan antiga com el mateix fenomen.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vols saber més coses sobre el tampó?

Segueix a Museu Particular a Twitter i a Instagram!

Quan el 1959 va sortir al mercat espanyol la primera batedora de mà elèctrica, el Minipimer MR1, dissenyada pel català Gabriel Lluelles, moltes de les tasques de la cuina van fer un salt abismal. Des de feia segles, fer la salsa que Maó va regalar al món, la maionesa, havia estat una qüestió més de braços que d’aptituds culinàries. Sense la força del motor i les 14 000 rpm del Minipimer no quedava altra que proveir-se d’un bon morter i d’una bona mà de morter. De marbre, sòlid i pesant si la casa era forta perquè són els millors. O més senzill, com els de Manises, de ceràmica vidriada de color groc i amb una taca verda a cada cara i que són els més comuns a la majoria de llars. Però per fer la maionesa, diu la creença popular, no només n’hi ha prou amb bons ingredients i bones eines, també cal complir un requisit: no tenir la regla. Perquè de no ser així la salsa, es tallarà. Segur?

Morter de pedra. Peça 4051 de la col·leció del Museu de la Vida Rural

 

Evidentment que no, aquesta no és més que una altra de les contalles, mites, creences, estereotips i tabús que envolten el món de la menstruació. Al darrere s’hi amaguen desconeixement i, sobretot, misogínia. L’estigmatització de la menstruació és gairebé tan antiga com el mateix fenomen. Plini el Vell, al segle I dC, a la seva obra Història Natural va ser un dels primers a posar per escrit aquesta mena de mites populars sense cap mena de fonament científic, com que el flux menstrual fa agre el vi novell o marceix les collites. D’aquí se suposa que va acabar saltant a altres aliments com ara la maionesa.

El contacte amb el flux mensual de la dona amarga el vi nou, fa que les collites es marceixin, mata els empelts, seca llavors als jardins, és la causa que les fruites caiguin dels arbres, opaca la superfície dels miralls, esmussa el tall de l'acer i el centelleig de l'ivori, mata abelles, s'oxida el ferro i el bronze, i causa un terrible mal olor en l'ambient.

Plini el Vell, Història Natural, llibre VII, 65.

 

Abans, la religió ja havia fet seva la idea d’impuresa de la dona durant la menstruació obligant-la a accions o rituals com els banys en el micvé dels jueus. També amb prohibicions com, per exemple, al cristianisme, on fins a l’any 1916 va estar vigent el Corpus Iuris Canonici, llei de l’església i que des d’època medieval incloïa la prohibició de les dones durant el període menstrual de rebre la comunió. Les hòsties fetes una a una amb els pesants hostiers de ferro al foc i a base de farina de blat i aigua quedaven restringides per a les menstruants, per estar impures, segons diu el Levític en l’Antic Testament.

Sense els mètodes moderns com el tampó higiènic —que va arribar a Espanya entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat— o la copa menstrual, que avui és exemple de sostenibilitat, les solucions passaven per draps de tela que s’havien d’anar rentant freqüentment o el lliure sagnat i que amb la roba interior fosca es dissimulava, però que també obligava a la visita recurrent al safareig. No pas al safareig públic, sinó a un gibrell mig amagat on rentar-ho tot ràpidament i gairebé en clandestinitat, podríem dir.

El tampó. © Museu Vida Rural
copa-menstrual3
Foto de Anna Shvets de Pexels

 

Tanmateix, antigament la menstruació no era una qüestió tan present en la vida de les dones. Segons els antropòlegs, amb uns hàbits culturals i socials diferents i amb una esperança de vida més baixa, la majoria de la vida, les dones se la passaven en estat de gestació o bé d’alletament. Períodes tots dos marcats, generalment, per l’absència de la regla.

Arxiu fotogràfic del Museu de la Vida Rural. Fons Lluís Carulla

 

La cadira paridora de l’MVR és bona prova de com els naixements eren un fenomen periòdic i les famílies es proveïen de mobles específics per a l’arribada de nous membres. El seu cul en forma de ferradura afavoria la feina de la llevadora de recollir la criatura i la placenta; i els agafadors d’esforç permetien canalitzar tota la força necessària de la mare sense haver de destrossar la mà de qui tingués a la vora donant suport moral. Igualment, la cadira paridora encara reservava un últim propòsit, el de la vanitat, perquè lluny d’amagar-la a l’espera del seu ús, s’emplaçava —gairebé com un tron reial— en una estança amb bona concurrència de visitants per poder-ne presumir. Tot això, les famílies que s’ho podien permetre, és clar.

Cadira paridora. Peça 3063 de la col·leció del Museu de la Vida Rural

 

Tenir una cadira paridora de fusta de noguera, entapissada i amb gairebé tres-cents anys d’història com és la que tenim al museu es reservava només a les cases on la maionesa es feia en morter de marbre i per les mans del servei. Les cases més modestes —on la mestressa lligava l’ou, la sal i l’oli amb el morter groc amb taques verdes— l’escó de munyir o qualsevol cadira o tamboret de boga podia exercir les funcions de moble auxiliar en el part. Si no, el més fàcil (i comú) era asseure’s sobre la falda del marit amb les cames obertes i utilitzar-lo com a respatller per fer força. L’objectiu principal, que la partera estigués còmoda en un moment decisiu per a ella. Un focus d’atenció que gradualment va moure’s i, amb la generalització de l’atenció mèdica, les dones estirades en un llit a més alçada no obligaven els sanitaris a acotxar-se tant i podien treballar més còmodament.

El tampó. © Museu Vida Rural

 

La cerca de la comoditat, una constant en la història. La comoditat de fer la maionesa ràpidament i sense esforç. D’utilitzar productes d’higiene per a la menstruació i, sobretot, de superar creences eixorques sobre salses que es tallen quan es té la regla i que res tenen de cert.

Arxiu fotogràfic del Museu de la Vida Rural. Fons Lluís Carulla
Arxiu fotogràfic del Museu de la Vida Rural. Fons Lluís Carulla

Vols saber més coses sobre el tampó?

Segueix a Museu Particular a Twitter i a Instagram!

Relacionats