4 mins 14 secs Compartir

Memòria | ODS 12. Consum i producció responsables | ODS 15. Vida terrestre

Article | El número 1, l’or i l’oli d’oliva

Museu de la Vida Rural

Desitjat pels atletes, beneït pels déus, exaltat pels reis i gaudit per les persones, l’oli d’oliva és el veritable or i número u de la nostra terra i la nostra taula. «Oli d’oliva, tot mal esquiva.»

Desitjat pels atletes, beneït pels déus, exaltat pels reis i gaudit per les persones, l’oli d’oliva és el veritable or i número u de la nostra terra i la nostra taula. «Oli d’oliva, tot mal esquiva.»

Com el petroli, l’or negre; o l’oli d’oliva, que Homer va ser el primer a qualificar d’«or líquid» a l’Odissea.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

29 de març de 2022

La primavera de 1896, a Atenes, James Brendan Connolly inaugurava el palmarès dels Jocs Olímpics de l’era moderna. En la primera jornada, l’atleta estatunidenc es va imposar en el triple salt superant els 13 metres —avui el rècord mundial està en 18,29— fet que li va suposar el primer lloc i, per tant, medalla. Un costum que tot just s’iniciava amb la represa de la màxima competició esportiva del planeta. Connolly va rebre una medalla de plata i una branca d’olivera, símbol per excel·lència de la ciutat d’Atenes gràcies a la deessa que li dona nom. El segon i tercer classificats van penjar-se medalles de bronze i branques de llorer. No va ser fins al 1904 que, en les olimpíades de Saint Louis (Estats Units), s’estableix el rang «medallístic» que encara avui perdura amb la imposició de l’or per al guanyador, la plata per a qui ocupa la segona posició i el bronze per al tercer.

Molí de sang. Peça núm. 1 de la col·lecció del Museu de la Vida Rural.

Des de l’albada de la vida, el número u ha estat preeminent i gairebé totes les societats han donat major importància al primer respecte del segon i els successius. De la mateixa manera, l’or sobresurt per sobre de la resta dels 118 elements de la taula periòdica com el més ben valorat, raó per la qual s’ha vessat sang, anorreat civilitzacions i declarat guerres, establint-se, alhora, com un referent en altres àmbits per definir un producte extremadament bo o important o ambdues coses. Com el petroli, l’or negre; o l’oli d’oliva, que Homer va ser el primer a qualificar d’«or líquid» a l’Odissea. Un trinomi —«primer», «or», «oli d’oliva»— que tot just s’iniciava amb els grecs i que havia de marcar els segles posteriors fins avui.

L’or del Museu de la Vida Rural se’l penja el molí de sang que hi ha instal·lat a la planta baixa de l’edifici antic del museu, dins l’àmbit dedicat a la tríada mediterrània, l’olivera, el cereal i la vinya. No és el number one en termes qualitatius, estètics o històrics —que són totalment subjectius—; és, simplement, el number one, el número 1 de la col·lecció. Comprat per Lluís Carulla el maig de 1985, aquest molí d’oli de tracció animal, que data de la primera meitat del segle XIX, va rebre el número 1 en la catalogació de les peces del Museu de la Vida Rural, inaugurat el 1988.

Premsa d’oli. Peça núm. 6.711 de la col·lecció del Museu de la Vida Rural.

Qui sap si per destí o per designis d’Atenea, altre cop el tàndem «primer» i «oli» tornaven a coincidir. El molí, peça número 1 de l’MVR, servia per a la molta de les olives. A través de la tremuja central anaven caient als peus de la imponent mola de granit, moguda amb la força d’una mula, un cavall o una persona, d’aquí el nom de molí de sang. Després, amb la pasta resultant s’omplien els cofins, cabassos plans i fets d’espart, que anaven directes a la premsa, com la que també es pot veure a la mateixa sala, això sí, catalogada amb un vulgar número 6.711. I d’allà cap a les piles de decantació per separar-ne impureses i l’aigua afegida al llarg del procés. 

Cofí. Cabàs per a premsar la pasta de les olives. Peça núm. 2 de la col·lecció del Museu de la Vida Rural.

A principis del segle XX, amb la mecanització del camp, els molins de sang van perdent pistonada fins a esdevenir peces de museu o mobiliari en restaurants de cuina catalana com a reforç de l’autenticitat de l’establiment, conjuntament amb les estovalles amb estampat Vichy, de quadres blancs i vermells. El que no canvia és la impressionant beneficència de l’oli d’oliva per a la salut gràcies a l’àcid oleic, la vitamina E i els antioxidants, entre altres propietats.

Desitjat pels atletes, beneït pels déus, exaltat pels reis i gaudit per les persones, l’oli d’oliva és el veritable or i número u de la nostra terra i la nostra taula. «Oli d’oliva, tot mal esquiva.»

Vídeo sobre l’elaboració tradicional de l’oli “El aceite. Elaboración tradicional en una almazara centenaria”.

Relacionats