«Per saber cap a on anem, us recomano mirar cap a la comunitat científica.»
26 d’octubre de 2021
Encara som a temps d’aturar-lo
Encara som a temps de trucar-nos
Encara som a temps d’abraçar-la
Encara som a temps de provar-ho
Encara hi som a temps
Encara hi som a temps
Encara hi som a temps
Encara hi som a temps
Joan Dausà
Gran cançó i gran pregunta quan, sense potser entendre ben bé tot el que està passant, notem el canvi climàtic en la pròpia pell, veiem les catàstrofes naturals al nostre voltant i ens preguntem si algú timoneja la nau, i sobretot, si sap on va i si serà a temps d’aturar-ho.
Per saber cap a on anem, us recomano mirar cap a la comunitat científica. Anem cap a unes conseqüències irreversibles si la temperatura augmenta de forma global en més d’1,5 oC (anem per l’1,2 oC i arribaríem als 1,5 cap al 2030, si no actuem). Aquest és el número que fixa l’Acord de París segons el consens científic, i no és un número capritxós, és l’anomenat llindar de seguretat climàtica, on a partir d’aquí cada dècima importa. Arribar a l’1,8 en lloc de l’1,6 pot tenir impactes enormes a tot el món: pèrdua d’espècies, problemes amb els cultius i abastiment d’aliments, més fenòmens climàtics extrems, etc. Què podem fer-hi? Altre cop, la comunitat científica i tecnològica ens brinda una àmplia proposta de mesures. Segons l’informe especial de l’IPCC sobre els impactes d’un escalfament global d’1,5 oC i les vies d’emissió relacionades (IPCC 2019) cal realitzar transicions ràpides i de gran abast en tots els nivells de l’activitat humana. L’objectiu: reduir dràsticament les emissions globals de CO2 i, sobretot, fer-ho ràpid durant els primers 5-10 anys, abans del 2030. De fet, el pla previst era que aquest 2020 fos el darrer pic o el màxim històric en emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. A partir del 2020, caldria reduir-les cada any a gran velocitat, sobretot els primers 10 anys, fins arribar a la neutralitat climàtica al 2050. Com que és un balanç, arribar a la neutralitat climàtica equival a emetre just el que els teus embornals (o segrestadors de carboni) són capaços d’absorbir (a Catalunya per exemple parlem sobretot de boscos i sòls). Aquí també podrien entrar-hi en joc les tecnologies d’emissions negatives, que podrien créixer els propers anys i aportar el seu gra de sorra en aquest repte. El problema? Són unes tecnologies que encara no estan madures i que repercuteixen, com en el cas de l’energia eòlica o solar, en l’ús de la terra, competeixen per aquest espai amb la producció d’aliments o altres usos relacionats amb la biodiversitat. Així doncs, fer dels nostres embornals un segrestadors més eficients, fent una gestió forestal adequada, cuidant el model d’agricultura i transformant-lo cap a un model regeneratiu, on el sòl es regenera i cada cop és capaç de retenir més carboni, son altres solucions que cal anar implementant amb urgència.
Per tant, per ser a temps d’aturar el canvi climàtic cal descarbonitzar el nostre model de vida immediatament, deixar de basar el nostre sistema en la crema de combustibles fòssils per crear energia, per desplaçar-se, per produir els productes que consumim. A més, els estudis socioeconòmics deixen veure que, com abans comencem a fer-ho, més fàcil serà, menys diners ens costarà i més opcions tindrem per poder escollir tecnologies o prendre decisions dins dels sectors econòmics que s’han de transformar. Tenir més temps equival a una transició menys abrupta, amb temps per buscar consensos entre els diferents sectors, sensibilitzar la societat i fer-ho en equilibri dins de cada territori, tot respectant l’equilibri de la naturalesa, els seus cicles i els seus recursos. El primer pas cap a un desenvolupament sostenible i d’erradicació de la pobresa és una transició cap a una economia baixa en carboni, definida principalment per la implantació de tecnologies d’energia amb nul·les o baixes emissions. L’èmfasi en el sistema elèctric es deu a que es tracta d’un sector clau que produirà un efecte dominó en la descarbonització de la resta de sectors. Si som capaços de produir energies sense emissions, això ajudarà també a la descarbonització del sistema industrial i de transport; per això es diu que és un sector multiplicador en què cal fer un esforç molt més gran ara al principi.
«Començar avui ens donarà més temps per analitzar escenaris on la transició energètica
tingui un efecte favorable per al medi ambient i per a la resta de sectors afectats.»
Avui en dia, les denúncies a les xarxes o als mitjans de comunicació de sectors ambientalistes, de veïnes i veïns, de territoris sencers que han de patir un tsunami de plans d’energies renovables (sobretot eòlica i solar) sense planificar i sense consensos, és constant. Aquests projectes sovint es volen fer a sobre i prop d’àrees d’alt valor ambiental i, en cap cas, contemplen els impactes, ni locals ni sinèrgics, sobre el medi ambient i la biodiversitat. Així doncs, començar avui ens donarà més temps per analitzar escenaris on la transició energètica tingui un efecte favorable per al medi ambient i per a la resta de sectors afectats. Un procés que ha de passar a la vegada, al nostre país i a tots els països del món, cadascun amb la seva idiosincràsia, però tots basats en una economia que s’ha de descarbonitzar, desconstruir per tornar a construir-se. Per fer-ho, caldrà ser capaços de desacoblar el creixement econòmic de les emissions i assegurar que la prosperitat també pot ser sostenible, justa i equitativa per tothom.
Mentre els sistemes econòmic, productiu i polític intenten avançar a un ritme de vertigen, per part nostra també cal mentalitzar-nos. Ficar-nos al cap que la festa s’ha acabat, que el nostre model de creixement indefinit i de consum (sobretot energètic) està sobredimensionat i supera les capacitats del nostre planeta. Prendre consciència de quant CO2 emet cada joule d’energia consumida i repensar el nostre model de consum en general, consumint el que realment ens fa falta per viure, consumint productes locals i consumint aquells elaborats de forma sostenible. Ens han venut un conte que no té un final feliç, però no és l’únic conte possible que expliqui la nostra història. Potser, descarbonitzant la nostra escala de valors podrem començar a escriure’n la primera pàgina. Encara som a temps de provar-ho.
