Un Pla Educatiu d’Entorn sobre migracions, sostenibilitat i cultura a l’Espluga de Francolí.
Camins Només d’Anada: un Pla Educatiu d’Entorn sobre migracions, sostenibilitat i cultura a l’Espluga de Francolí.
30 de juny de 2021
Durant el curs 2020-2021 el Museu de la Vida Rural i l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí han desenvolupat un seguit d’activitats entorn de l’exposició «Només d’anada» de l’artista italià Piero Sacchetto que s’han emmarcat en el Pla Educatiu d’Entorn del municipi. Aquesta exposició d’obra pictòrica inspirada en el poemari Solo andatta de Erri de Luca ha estat l’espurna que ha motivat diverses escoles, un institut, un centre de menors no acompanyats i diferents entitats socials i culturals del municipi a posar el fet migratori sobre la taula. Un tema ben actual, però també tan antic com la mateixa humanitat. D’on vinc jo? D’on venen els meu pares? I els avis? Què en pensem, de les migracions? Aquestes i altres preguntes són les que s’ha plantejat la comunitat del municipi i la comarca, reflexionant-hi gràcies a diferents propostes artístiques i participatives que combinen fotografia, arts escèniques, dansa, música, pintura, etc.
Quin és l’objectiu d’un Pla Educatiu d’Entorn?
Un PEE és una proposta conjunta entre el Departament d’Educació i els ajuntaments, amb la col·laboració dels centres i serveis educatius i teixit associatiu local per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels infants i joves. Es tracta d’una iniciativa de cooperació entre els diferents agents educadors d’una zona i de treball en xarxa amb l’objectiu de promoure la cohesió perquè les desigualtat socials no afectin les oportunitats educatives, fer del temps no lectiu un espai educatiu i donar continuïtat a l’educació formal, entre d’altres.
Un pla educatiu que va més enllà del municipi.
El tret de sortida del PEE va coincidir amb l’inici del curs que ara acabem, amb una formació que l’MVR va organitzar en col·laboració amb el Centre de Recursos Pedagògics de la Conca de Barberà sobre art, educació i resiliència impartida per la filòsofa Eulàlia Bosch, comissària de l’exposició.
Les diferents escoles de la ZER Conca van aprofitar aquesta formació per idear un seguit de tallers artístics relacionats amb l’exposició «Només d’anada». Després de visitar l’exposició, els nens i nenes de la ZER van continuar treballant aquest tema a l’aula a través del simbolisme dels colors i les emocions que ens desperten, creant una obra col·lectiva pintada amb la mateixa tècnica que Sacchetto fa servir en els seus quadres.
Alumnes i mestres de la ZER també van inspirar-se en obres de diferents artistes per realitzar una instal·lació feta amb sabates, reflexionant amb profunditat sobre aquest element quotidià com a mitjà per fer camí i el fet de posar-se les sabates (o a la pell) d’un altre, tot parlant del camí que seguim a la vida, sobre la migració, el canvi de lloc de residència per feina, necessitat o, simplement, el desig d’una vida millor.
Els nens i nenes de l’Escola Martí Poch de l’Espluga, per altra part, també s’han implicat en el projecte fent la visita dinamitzada (dissenyada per Còdol Educació) a l’exposició «Només d’anada» i iniciant un intercanvi de cartes, dibuixos i pintures amb Piero Sachetto. En aquest programa de ràdio els i les alumnes de segon ens expliquen la seva experiència en primera persona.
L’exposició «Només d’anada» del Museu de la Vida Rural ha inspirat un pla educatiu per conscienciar sobre el fenomen migratori a través de l’art.
El treball de cohesió comunitària a través de l’art.
Un altre puntal del Pla Educatiu d’Entorn ha estat el treball de cohesió comunitària a través de l’art que ha dinamitzat el col·lectiu d’artistes La Caixa de Vidre en col·laboració amb l’MVR, l’Ajuntament de l’Espluga, diferents entitats del municipi, l’Institut Joan Amigó i el Centre de Menors No Acompanyats de Barberà de la Conca (Servei de Primera Acollida i Atenció Integral El Francolí).
Durant sis sessions, catorze joves del grup Implica’t de l’Institut i del centre de menors van poder connectar-se, tot i les restriccions i protocols imposats per la pandèmia, a través de disciplines com el dibuix i la fotografia. Això els va permetre establir un diàleg en diferit i compartir les seves inquietuds i desitjos, i entendre la realitat complexa del fet migratori, com ens explica en aquest article del Tarragona Digital el periodista Miquel Bonet.
I com ho fem en un context de pandèmia?
Si bé l’objectiu principal d’aquest projecte és generar cohesió comunitària i obrir un diàleg sobre el fet migratori, va suposar tot un repte aconseguir-ho, tenint en compte que les recomanacions sanitàries eren quedar-nos a casa i evitar al màxim el contacte amb persones de fora del nucli de convivència.
Gràcies a la imaginació i creativitat del col·lectiu La Caixa de Vidre i la col·laboració del grup amateur de teatre Tratea Teatre, es va resoldre la situació amb una proposta pensada per facilitar la participació de totes les persones en un context marcat per les restriccions sanitàries, ja que fou una activitat que es podria realitzar individualment o en grups bombolla acudint al Museu en el seu horari d’obertura. Es va cridar els i les habitants del municipi i la comarca a realitzar un circuit d’estímuls i emocions per diferents espais que convidaven a reflexionar juntes sobre la necessitat de desplaçar-nos.
Traslladar l’experiència a tot el poble i la comarca.
Una part molt important de les activitats realitzades amb els grups de joves, fou precisament compartir aquesta experiència amb la resta de la comunitat, convidant els habitants de la comarca a un itinerari expressiu que mostrà els diferents moments viscuts duran el procés i que culminà el projecte. Aquest esdeveniment va tenir lloc durant les festes de Setmana Santa en diferents espais del centre de l’Espluga, des de la plaça de l’Església fins al Museu.
El poble es va omplir d’espectacles de microarts escèniques, música, dansa, fotografia i literatura entorn dels camins només d’anada. Una peça de dansa inspirada en la dita «No jutgis mai l’altre sense haver caminat 10 milles amb les seves sabates» fou creada i representada per l’Escola de Dansa del Casal. Els membres del Club de lectura de la Biblioteca Municipal Ramon Muntanyola ens van llegir uns fragments del poemari Solo Andatta, d’Erri de Lucca, i les alumnes de l’Escola Municipal de Música van acompanyar-nos tocant diferents peces musicals durant un recorregut en què es podien veure intervencions fotogràfiques de gran format.
Si bé la pandèmia ha dificultat el treball de cohesió comunitària, gràcies a la creativitat d’artistes, la implicació de l’Ajuntament i el diàleg constant amb escoles i entitats, s’ha aconseguit encetar una conversa entre els habitants de l’Espluga i la Conca sobre el fet migratori. Uns dies després de la realització de l’itinerari expressiu, encara es podien sentir a les botigues del poble converses sobre la diversitat d’orígens dels veïns i veïnes de l’Espluga. I en aquest context, la implicació del Museu com a agent educatiu en una comunitat és clau perquè la nostra tasca adquireixi més sentit i sigui més transformadora.
