6 mins 38 secs Compartir

Reflexió | ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles

Article | Sostenibilitat, la paraula

Sara Lucía Pareja Sierra

La sostenibilitat comença amb nosaltres, és cosa nostra, l’hem d’integrar en el nostre fer i l’hem d’exigir.

 

 

 

 

 

 

Necessitarem 2,5 planetes per satisfer les nostres necessitats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Perquè l’alimentació, tot el sistema alimentari, és crucial per garantir la sostenibilitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La sostenibilitat comença amb nosaltres, és cosa nostra, l’hem d’integrar en el nostre fer i l’hem d’exigir.

5 d’abril de 2022

Sostenibilitat: la paraula, el problema, les catàstrofes naturals que es van incrementant, el gran objectiu… En sentim a parlar, en parlem, ens posicionem, fins i tot traiem pit del que fem. Però realment som coneixedors del que representa per a nosaltres i per a les properes generacions? Som conscients del que realment fem en el nostre dia a dia? Del que hauríem o no hauríem de fer?

L’any 2050, la població mundial s’haurà incrementat en un 32 % respecte de l’any 2015, superant els 9.800 milions d’habitants. Aquest creixement, l’augment de poder adquisitiu d’àmplies capes de la població en països en vies de desenvolupament i les necessitats alimentàries que això pot comportar han permès a la FAO estimar un increment progressiu en la demanda global d’aliments que pot arribar al 60 % el 2050. Segons aquestes previsions, necessitarem 2,5 planetes per satisfer les nostres necessitats.

Paisatge de la Conca de Baberà. Arxiu Fotogràfic de l'MVR. Fotografia de la família Bastart Miralles. Fons Aïda Martí.

Aquest creixement poblacional previst, combinat amb els actuals models social i econòmic de desenvolupament, superaran la capacitat del planeta de proveir els recursos necessaris en un futur proper. La sobrepoblació i el canvi d’estil de vida de la societat generen, d’una banda, pressió sobre els ecosistemes i canvi climàtic i, de l’altra, desigualtat i pobresa.

La problemàtica de la COVID-19 i les continuades incidències climàtiques ens estan fent reflexionar i canviar a tots. Han estat un punt d’inflexió històric. Ens han fet present que som vulnerables. Tenim clar que el món biològic, que ens nodreix i ens acull, també pot destruir-nos si es traspassen els seus límits. Si volem abordar els problemes ambientals, no contribuir al canvi climàtic, adaptar-nos i crear un futur en què prevalguin la seguretat alimentària i una millor nutrició, cal canviar el que fem i la forma com ho fem. Perquè l’alimentació, tot el sistema alimentari, és crucial per garantir la sostenibilitat.

Per tant, les opcions que se’ns presenten davant aquesta realitat son clares; o bé anem pel camí del vell i conegut —el que comportarà evidentment una major amenaça de l’escalfament global— o escollim un camí de desenvolupament innovador i sostenible, per satisfer les nostres necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves.

I com que aconseguir el desenvolupament sostenible sense anar tots a una no és una tasca fàcil, ja des del 2015, a les Nacions Unides, 193 líders mundials es van comprometre amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS o Objectius Globals) que constitueixen el marc d‘actuació a escala mundial. Per primera vegada, unes fites clares i un llenguatge comú per a tothom: estats, administracions, corporacions, organismes, empreses i persones.

Segons Michael Green, economista expert en progrés social, aquests objectius són el producte d’un exercici de consulta massiva: «les fites mundials són el que nosaltres, la humanitat, volem ser, aquest és el pla, però, hi podem arribar? es pot realment assolir aquesta visió d’un món millor? La veritat és que potser, en realitat, puguem, però no amb el de sempre». No podem seguir comportant-nos com si tinguéssim un planeta de recanvi. Ja no vivim en un planeta abundant i haurem d’ajustar la nostra activitat als recursos de què ara disposem.

Pagesos fent tasques al camp. Arxiu Fotogràfic de l'MVR. Fotografia de la família Bastart Miralles. Fons Aïda Martí.

Per tant, la sostenibilitat o el desenvolupament sostenible han de ser entesos primer des de la responsabilitat individual, però també compartida, amb models de governança adequats i exigents. Hem d’implicar-nos més, com a persones, com a societat, a tots els nivells. No només en el fet de menjar aliments amb menys impacte, sinó també actuant de manera proactiva: demanant lleis que obliguin a pagar preus dignes als pagesos o reclamant normatives d’envasos o etiquetatges; que contra els qui ens enganyen per vendre’ns més, siguem capaços de menjar millor; que en lloc de voler triar sempre, triem millor; en lloc de comprar el més barat, comprem el més just; en lloc de desembolicar tant, cuinem una mica; en lloc de pensar-nos tan ultramoderns, tinguem més pensament crític i actuem en conseqüència. Cada dia, cada compra, cada àpat, cada acte quotidià.

Els experts parlen d’una nova economia social solidària, en la qual siguem conscients que els nostres actes diaris de consum poden ser un estímul positiu, perquè cadascú de nosaltres sigui subjecte actiu d’aquest canvi.

En aquest sentit, i des d’un punt de vista de la sostenibilitat alimentària, les dietes saludables i sostenibles s’han de convertir també en part molt important d’aquest full de ruta, fàcilment aplicable per tots. Cada vegada més dades científiques apunten que els models dietètics de baix impacte ambiental poden ser també saludables, donant lloc a una dinàmica de beneficis recíprocs per al planeta i per a nosaltres.

Aquest canvi es donarà, sense cap dubte, a partir del coneixement i la innovació, però també d’un exercici de reflexió individual: quins hàbits tinc, què estic fent, què puc fer, què he d’exigir als meus governants. Cada vegada, més persones volem saber què hi ha darrere de tot aquest sistema alimentari i, evidentment, buscar alternatives que ens ajudin a alimentar-nos respectant uns límits naturals que ja hem sobrepassat des de fa temps.

Família espluguina fent un pícnic. Arxiu Fotogràfic de l'MVR. Fotografia de la família Bastart Miralles. Fons Aïda Martí.

Ara mateix, la millor manera d’aconseguir aquesta alimentació saludable i sostenible és desaprenent coses que hem après darrerament i recordant coses que havíem oblidat, és a dir, fent un canvi en la nostra manera de menjar. Triant millor els aliments, mínimament processats com a base majoritària de la nostra dieta. Aplicant la proximitat i respectant la temporalitat, com un acte de sentit comú. Tenint cura en la manera en què transformem els aliments. Cuinant! Respectant freqüències i proporcions; en el cas concret de la carn, per exemple, prioritzant qualitat en lloc de quantitat. Assaborint! Gaudint de la «comensalitat». Menjant plegats! Fent un aprovisionament d’aliments d’una manera més conscient i responsable. I, finalment: reduint, reutilitzant, reciclant, però també recuperant i redistribuint.

No hi ha solucions absolutes ni respostes simples, i convé partir d’una premissa: la coherència absoluta no només és un impossible, a més aspirar-hi pot ser contraproduent si ens du a la frustració i el bloqueig. Si no puc fer-ho tot bé, llavors torno a consumir i malbaratar sense cap consideració, a fer el que feia, que a mi ja m’anava bé. En aquest aspecte, tornar-nos activistes imperfectes serà molt millor que quedar-nos en l’immobilisme; però també hem d’exigir mesures als nostres governants, ser activistes socials.

Per tant, cada gest compta més enllà de l’impacte de l’acció individual, es tracta d’anar canviant la lògica i amb les nostres accions diàries pressionar i pressionar-nos perquè el respecte als drets humans, als recursos naturals i a la biodiversitat deixin de ser un fet voluntarista i passin a ser una normalitat en els nostres actes i decisions, el que fem sense gairebé pensar-hi.

La sostenibilitat comença amb nosaltres, és cosa nostra, l’hem d’integrar en el nostre fer i l’hem d’exigir.

Relacionats