Sense el blat i altres cereals, la nostra espècie seria ben diferent.
Sense el blat i altres cereals, la nostra espècie seria ben diferent.
Tanmateix, lluny de ser cosa del passat, la palla segueix sent-nos útil.
Un cisteller anomenat Roc Vidal va començar a fabricar barrets amb palla de sègol per evitar que els nens, quan comencen a caminar, prenguessin mal al cap.
23 de juny de 2022
Al juny el sol ja pica i una de les eines més importants per al pagès és, sens dubte, la gorra. Durant anys, i encara avui, les companyies d’assegurances i les caixes d’estalvis ho sabien i, per això, un dels productes estrella del seu marxandatge eren les gorres. A Espanya, per exemple, Caja Rural fa més de quatre dècades que regala la típica gorra verda amb les tres espigues. I avui és un cobejat complement pels neohipsters (sí, encara n’hi ha) i modernets rurals que les rescaten de casa els avis o les compren a Wallapop o Vinted per la seva categoria entre kitsch i vintage. Fins i tot a Instagram existeix un filtre que et col·loca aquesta gorra digitalment per poder-ho compartir a les teves stories.
Més enllà de la moda, el que queda demostrat és que es tracta d’un bon logo, ja que 40 anys més tard se segueix utilitzant. El pintor i dissenyador Ante Kvessitch (Zagreb, 1930 – Villalgordo del Júcar, 1997) va fer bona feina el 1979, quan va rebre l’encàrrec per dissenyar la imatge corporativa de la Caja Rural de Albacete i que més tard passaria a definir desenes de caixes rurals arreu d’Espanya. L’objectiu era reflectir el món rural i l’agricultura en un logotip i la solució de Kvessitch —feta a mà, sense ordinadors ni tauletes gràfiques— va ser dibuixar tres espigues de blat grogues sobre un fons verd i amb el nom de l’empresa. El blat, en groc, com a símbol del camp, en verd, bona combinació.
No en va, el blat defineix l’agricultura perquè conjuntament amb altres, com la civada, van ser les primeres plantes domesticades en el neolític. Sense el blat i altres cereals la nostra espècie seria ben diferent. Ens hauríem perdut el pa, importantíssim en la nostra cultura i aliment pel qual s’han originat protestes i revoltes. A banda, els cereals són d’aquelles plantes estimades en l’entorn rural, perquè d’elles s’aprofita tot. Dels grans en surt la farina i la garantia d’una nova collita. De la palla, infinitat d’usos, des del farratge per al bestiar fins a material constructiu d’arquitectura sostenible, sense oblidar la seva tasca com a attrezzo en fires i mercats medievals.
Antigament, els basters l’utilitzaven per farcir els collars de les mules i rucs per estirar l’arada o el carro. I els matalassers per omplir els matalassos més humils i barats. També en l’àmbit més domèstic i quotidià la palla tenia el seu paper. Amb la de l’ordi especialment, les dones preparaven un tint natural per mantenir ben rossos els cabells. La recepta és ben senzilla, si voleu provar: poseu aigua al foc i feu bullir la palla durant un quart d’hora. Després, coleu l’aigua per deslliurar-vos de les impureses i us l’apliqueu directament amb les mans sobre el cabell. L’aigua sobrant, podeu utilitzar-la per pentinar-vos els dies següents i com més us en poseu, més rosset quedarà el cabell.
I els més menuts creixien amb la palla al cap en forma de barret de cop, invent de nom eloqüent sorgit de Bellvei. En aquesta població penedesenca es diu que vora el 1800, un cisteller anomenat Roc Vidal va començar a fabricar barrets amb palla de sègol per evitar que els nens, quan comencen a caminar, prenguessin mal al cap. I vist l’èxit, el seu taller i d’altres que van obrir a partir d’aleshores van especialitzar-se en aquest objecte, donant feina a bona part de les bellveienques fins al 1998, quan cessa l’activitat. Sortosament, anys després s’impulsen iniciatives per a la recuperació i transmissió d’aquest ofici que continua sent un dels trets distintius del municipi.
Tanmateix, lluny de ser cosa del passat, la palla segueix sent-nos útil. La bioarquitectura la té en el seu estoc de materials per a la construcció de cases eficients energèticament i sostenibles, a l’igual d’altres indústries. A través de la palla i les despulles del blat s’obté una pasta de cel·lulosa totalment biodegradable i que permet crear objectes de paper i cartró sense necessitat de tallar arbres. Igualment, s’utilitza per a la fabricació de bioplàstics on, barrejant la palla de blat amb components com el polipropilè, s’aconsegueix la reducció de l’ús de plàstic i la creació d’un material molt més respectuós amb el medi ambient, que pot fer-se servir per fer bolígrafs, gots, plats o ulleres de sol, entre molts altres productes.
Al final resultarà que no només del porc se n’aprofita tot.
