Si el món ceràmic de casa nostra té una estrella, aquesta és el càntir, d’enganyosa simplicitat, però extraordinari pragmatisme.
Si el món ceràmic de casa nostra té una estrella, aquesta és el càntir, d’enganyosa simplicitat, però extraordinari pragmatisme.
El càntir permet tenir aigua fresca de forma totalment sostenible, sense plàstics que la continguin i sense necessitat de cap tipus d’electricitat per refredar-la.
3 d’agost de 2022
Si darrerament el vostre timeline d’Instagram sembla el mostrari d’una botiga de decoració amb plats, tasses i gerros boteruts fets a mà, no patiu. Les classes de ceràmica estan de moda. En principi sense motiu aparent, però la demanda s’ha intensificat arran de —sí, ho heu encertat— la pandèmia. Per a alguns d’aquests aprenents de terrissaire, el contacte amb l’argila els serveix per desconnectar o per connectar, però focalitzant-se únicament en l’acció d’acariciar i donar forma al fang, deixant de banda qualsevol altre quefer del món capitalista que ens envolta. Precisament, fer la guitza a aquest sistema econòmic voraç és l’argument que esgrimeixen alguns altres, avantposant el bol per deixar les claus al rebedor de casa fet manualment al taller a la tassa d’Ikea creada en sèrie i tatuada amb un codi de barres al cul. I entremig hi ha els que encara entreveuen l’estela d’erotisme que va deixar Ghost (Jerry Zucker, 1990) fixada en aquesta activitat fa més de tres dècades, esperant que en Patrick Swayze els abraci per l’esquena
Tanmateix, si el món ceràmic de casa nostra té una estrella, aquesta és el càntir, d’enganyosa simplicitat, però extraordinari pragmatisme. A la conca mediterrània fa mil·lennis que els estius calorosos es combaten alçant el càntir i bevent-ne l’aigua fresca del seu interior. Una aigua que gràcies a la meravellosa morfologia i materials de l’estri en qüestió pot arribar a estar a menys de 15 graus de la temperatura exterior. Una ciència, però, que no va ser fins als anys 90 que algú va decidir estudiar. Més concretament els professors de química de la Universitat Politècnica de Madrid Gabriel Pinto i José Ignacio Zubizarreta qui després de quatre anys d’investigació van determinar el model matemàtic per explicar el seu funcionament. El càntir, com fa el cos humà amb la suor, expulsa vapor cap a l’exterior per refrescar l’aigua de l’interior. Per això, un càntir vidriat o envernissat, com que té els porus tapats, resulta del tot inútil, ja que no deixa evaporar l’aigua que conté. Igualment, dins del càntir, l’aigua no pot refredar-se eternament, perquè suposaria la congelació, per aquest motiu, les fórmules matemàtiques de Pinto i Zubizarreta estableixen el límit de la capacitat de refredament de l’atuell, que alhora ve condicionada per la humitat relativa de l’ambient que varia arreu del món i,per això, en unes o altres zones del planeta el mecanisme del càntir funciona amb més, menys o nul èxit. Si la calor és humida, el càntir no funciona, no en trobareu pas a l’Amazones, doncs. Semblant raó fa que el càntir perquè doni tot de si, hagi de col·locar-se on hi hagi una mica de corrent d’aire, com ara els passadissos o les entrades de les cases —com a l’entrada de l’MVR on us esperen tres càntirs negres de Verdú per aplacar-vos la set— perquè l’aire del voltant es vagi renovant i no se saturi de la humitat que sua.
El càntir permet tenir aigua fresca de forma totalment sostenible, sense plàstics que la continguin i sense necessitat de cap tipus d’electricitat —amb les consegüents emissions de CO2— per refredar-la. Ara bé, si no voleu renunciar a la nevera, però que la terrissa vesteixi la vostra taula com si visquéssiu en una sèrie d’època de TV3, fixeu-vos en el projecte Urceus, creat el 2021 per l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona amb complicitat de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa. Per tal d’incentivar el consum d’aigua de l’aixeta i oblidar-se de garrafes i ampolles de plàstic, van crear una gerra d’inspiració romana, feta de ceràmica i amb un disseny adaptat per encaixar en els prestatges de les neveres domèstiques. Un cop més, els sabers ancestrals com a refugi i font d’inspiració.
Així que, si finalment us acaba picant també la febre millennial de les classes de ceràmica, procureu buscar-ne una que ensenyin a fer càntirs o simplement compreu-ne a qualsevol dels artesans que encara avui perpetuen aquesta meravella de la creació humana.
