Catoia l’enfarinat, Joan Bodon

Acabem aquests tasts amb un fragment sobre el blat, la farina i el pa,

i el canvi dels temps.

foto: Arxiu MVR
foto: Arxiu MVR

“El nostre blat. Blat en farina. Farina en pa.

Ben nostre que era, el pa. Pastat a la nostra pastera amb el nostre llevat. Mai no demanàvem llevat a ningú. El nostre llevat el guardàvem en fresc en un vas de terra roja. Ho barrejàvem de vegades amb una mica de farina i d’aigua; així seguia viu sense enganxar-se ni florir-se. I el dia abans de coure el pa posàvem el llevat a la pastera. De tres mesures …

Continuar Llegint

Catoia l’enfarinat, Joan Bodon

Foto: Arxiu MVR
Foto: Arxiu MVR

“Baixàvem per la vinya. Les primeres tires de ceps donaven totes raïms blancs. En el temps del nostre capellà calia fer vi de dir missa, vi pur sense falsificacions; vi dels ceps antics, d’abans de la fil·loxera.

En record d’aquell temps, havíem tingut sempre aquí un tros amb ceps d’aquells; no pas ceps americans empeltats, que els hauríem hagut de sulfatar i això hauria anat malament a la qualitat litúrgica del vi. Ceps que feien raïms com els d’abans de la fil·loxera i en dèiem «de xinxa».

Després venien els ceps de raïms negres, que eren peus …

Continuar Llegint

Catoia l’enfarinat, de Joan Bodon

MVR, Mural del blat, de Llucià Navarro
MVR, Mural del blat, de Llucià Navarro

“Gira la roda del temps, de mes en mes i d’any en any amb el vaivé de les estacions.

Acabàvem de dallar el prat que ja el blat rossejava per la sega. Tornava a començar l’Evangeli: l’Evangeli que parla de blat i d’ordi, d’oli i de vi, però que mai no esmenta els fems.

Segàvem amb la falç. Lligàvem amb vencills. Carretejàvem les garbes fins a l’era; fèiem l’estesa. A estones perdudes aplanàvem l’era amb el corró.

Però les trilladores s’arrossegaven pels camins, esbufegaven a les eres dels altres. En va venir una …

Continuar Llegint

Catoia l’enfarinat, Joan Bodon

Edifici Nou MVR, foto: Jordi Vidal
Edifici Nou MVR, foto: Jordi Vidal

“Vaig fer anar el carro cap el femer, sota l’emparrat. I tots dos, amb les forques, anàvem carregant fems.

Després vam anar al camp del Poset a escampar-los en un tros de rostoll que quedava.

L’avi tot sol feia caure els fems del carro amb els arpiots. Jo, amb la forca americana, l’anava escampant.

Ara aquí, ara allà. Continuàvem. L’avi també m’ajudava a escampar-los. Trepitjàvem palla i toves de vaca amb els esclops.

I amb les vaques al brabant llauràvem. Jo anava al davant guiant-les. Encara no sabia dur el brabant, ni girar-lo. A …

Continuar Llegint

Catoia l’enfarinat, Joan Bodon

foto: Arxiu MVR
foto: Arxiu MVR

“Al pati el carro esperava; no pas el cotxe de morts de l’ajuntament, sinó el nostre carro de pagès. El pare havia junyit les nostres dues millors vaques, les que feien més patxoca, que eren la Rosseta i la Cortina, i les havia enganxades al carro. Vam posar la caixa al damunt i ell empunyà l’agullada i obrí el portal de bat a bat. Jo vaig passar davant. Amb una mà portava el santcrist i amb l’altra la llanterna de l’estable ben encesa.”

Catoia l’enfarinat, Joan Bodon

Continuar Llegint