Sobre la tradició de fer cagar el tió (1)

Foto: pessebre MVR
Foto: pessebre MVR

Si parlem de tradicions, de les nostres tradicions, sempre resulta interessant consultar l’obra de Joan Amades. Els fragments següents estan extrets de l’entrada d’avui 23 de desembre del Costumari català (1950).

»En havent sopat, el més vell de la casa, sia el padrí, sia la padrina, anuncia a la mainada la baixada del tió del cel, i tots surten a fora per tal de veure’l baixar. Des de la teulada, hom tira el tronc de daltabaix, a fi de donar als menuts la sensació que baixa del cel. La baixada de torrons del cel, avui, concretament,

Continuar Llegint

Dies de Nadal

876240 El tió era simplement el tronc per cremar a la llar, que al cremar donava béns tan preciosos com escalfor i llum. Era un gran tronc que es cremava pocs dies abans de Nadal. A partir d’aquí, el tronc evoluciona i es converteix en un tronc triat pels nens que esdevé màgicament en un ésser que s’ha d’alimentar per tal de donar uns regals el dia de Nadal i després es crema. Poc a poc se’l va personalitzant afegint-li unes potes i pintant-li una cara. Se li dóna menjar i aigua uns dies abans, i el dia de Nadal els …

Continuar Llegint

El Naufragi del Llagut Encantat

Contacontes_nadal2

Arriba el Nadal i el Museu de la Vida Rural vol celebrar-lo amb els nens i les nenes de l’Espluga. Per això hem proposat a la Bel i en Sammy que ens vinguin a explicar la història d’un antic naufragi: el del Llagut Encantat, un misteriós vaixell carregat d’àmfores i tresors que va desaparèixer a la costa catalana fa molts i molts anys. Un bagul ple de sorpreses i encanteris va sobreviure al naufragi… Si en voleu conèixer la seva història, si el voleu veure i voleu saber què porta a dins, haureu de venir el dilluns 21, perquè la …

Continuar Llegint

Catoia l’enfarinat, Joan Bodon

Acabem aquests tasts amb un fragment sobre el blat, la farina i el pa,

i el canvi dels temps.

foto: Arxiu MVR
foto: Arxiu MVR

“El nostre blat. Blat en farina. Farina en pa.

Ben nostre que era, el pa. Pastat a la nostra pastera amb el nostre llevat. Mai no demanàvem llevat a ningú. El nostre llevat el guardàvem en fresc en un vas de terra roja. Ho barrejàvem de vegades amb una mica de farina i d’aigua; així seguia viu sense enganxar-se ni florir-se. I el dia abans de coure el pa posàvem el llevat a la pastera. De tres mesures …

Continuar Llegint

Catoia l’enfarinat, Joan Bodon

Foto: Arxiu MVR
Foto: Arxiu MVR

“Baixàvem per la vinya. Les primeres tires de ceps donaven totes raïms blancs. En el temps del nostre capellà calia fer vi de dir missa, vi pur sense falsificacions; vi dels ceps antics, d’abans de la fil·loxera.

En record d’aquell temps, havíem tingut sempre aquí un tros amb ceps d’aquells; no pas ceps americans empeltats, que els hauríem hagut de sulfatar i això hauria anat malament a la qualitat litúrgica del vi. Ceps que feien raïms com els d’abans de la fil·loxera i en dèiem «de xinxa».

Després venien els ceps de raïms negres, que eren peus …

Continuar Llegint