Josep Pla contra els aiguaclaristes

tabac_regalia

Gin tònic. És dimarts a la tarda. Aquest gin tònic és el premi que em concedeixo per haver aguantat amb vida després de quinze dies esgotadors, en què no he parat de fer presentacions de llibres i actes diversos. Fins ahir, diada de Sant Jordi. No he pogut dinar ni un sol dia a casa. No he pogut esmorzar ni un sol dia a casa. Només hi he dormit. Aquí hi ha el premi.
Alcohol. Aquest matí he hagut d’omplir una enquesta, perquè m’han fet una prova (que no he arribat a aclarir si era una endoscòpia o …

Continuar Llegint

Jo sempre dic

tabac_regalia

Qüestió de mona. Contravenint un principi elemental, els meus pares van convertir els meus avis en els meus padrins. El principi elemental és que, si els pares manquen, els padrins s’han de fer càrrec dels fillols. ¿Negligència, voler quedar bé amb la família? Per sort, els meus pares aguanten amb salut, i jo ja fa tres dècades que em vaig fer un home. Ja no em toca rebre la mona, les coses com siguin. Però la realitat és que, des de fa anys i panys, me’n sento orfe. Me’n vaig sentir molt abans que, per edat, em toqués no …

Continuar Llegint

El curri del poeta

tabac_regalia

Sang. Dilluns a la nit, a dos quarts d’onze, tinc l’humor d’agafar el portàtil i anar-me’n a fer l’últim cafè del dia al Casino. Tranquil·litat absoluta: només una dona en una taula, que va jugant amb un mòbil. Això dels mòbils ha fet un servei impagable a la promoció de l’estupidesa humana.

Hi ha les dues pantalles engegades. En una, el 3/24. En l’altra, una pel·lícula de la Sexta. Just quan m’acomodo a la cadira acaben de pelar un home. El que sembla el comissari (oriental, probablement del Vietnam) se’l mira amb tota la professionalitat imaginable: és a dir, …

Continuar Llegint

La campana de sor Nuri

tabac_regalia
S’acaba el pati
. Em trobo que, pel fet d’haver d’escriure cada setmana, hi ha vegades, sovint, que no em refereixo tant al present com al passat. Sempre he sostingut que el gran tema per a un escriptor és la memòria, i després en vénen molts altres. Proust ho va entendre així, i per això es va retirar de tot —d’aquells salons que tant l’havien atret, d’aquells perfums que tant l’havien excitat, d’aquells cossos que tant l’havien fet estremir— per escriure una de les obres literàries immortals de la nostra civilització, reclòs a la seva mansió.

Entre els anys 1972 …

Continuar Llegint

Dinar amb un amic

tabac_regalia

Sopa de peix. Dilluns dino amb el meu amic Marc, a Sant Sadurní. Que bona, la sopa de peix del primer plat! Tot i que és massa calenta, jo no tinc espera, i començo a menjar-me-la. Abans, però, bufo cullera. No gaire: no és que tingui gana, tinc més aviat una avidesa de viure que es materialitza, també, en el fet d’engolir massa de pressa. La sopa crema, però encara crema més el que he vingut a explicar al Marc. Parlem de fills, de filosofia, de futbol. Parlem de l’amor, però de l’amor en la fase de l’enamorament. El …

Continuar Llegint